Actualitat de la FCC
El paisatgisme com a eix de transformació del càmping
El món del càmping ha evolucionat notablement en les darreres dècades, i un dels aspectes que ha guanyat més rellevància en aquest procés és el paisatgisme. L’arquitecte Rafael Tramullas, director de Temàtic Arquitectura, amb una llarga trajectòria en el disseny i reforma de càmpings, ens ofereix una visió global sobre com el paisatge ja no és un simple complement estètic, sinó un element fonamental en la concepció moderna dels establiments.
La natura com a eix vertebrador
“Des de fa anys treballem amb especialistes en paisatge perquè aporten un gran valor als projectes”, explica Tramullas. Al seu parer, la natura no és només un escenari, sinó el punt de partida de qualsevol càmping ben dissenyat. El client actual busca una relació directa amb l’entorn natural i rebutja cada cop més l’estètica urbana. Per això, segons l’arquitecte, “els nostres càmpings fugen de l’entorn urbà i s’integren al paisatge, respectant i potenciant-ne les característiques”.
Cada càmping és diferent, diu, i aquesta diversitat ha de quedar reflectida en el disseny paisatgístic: “Un càmping al Cabo de Gata no pot tenir el mateix tractament que un al País Basc o al Pirineu”. La clau és adaptar-se a l’emplaçament i a la seva història.
Sostenibilitat real, no només estètica
El paisatgisme també juga un paper fonamental en la sostenibilitat. Preservar les espècies vegetals existents i utilitzar plantes autòctones, adquirides en vivers locals, és una pràctica habitual en els seus projectes. “Això garanteix una millor adaptació al medi, menys consum d’aigua i un manteniment més eficient”, explica. A més, la gestió de l’aigua s’ha convertit en una prioritat, amb la instal·lació de depuradores i sistemes de reutilització d’aigües per al reg.
Segons Tramullas, cal tenir sempre present la reversibilitat com a essència del càmping: “Els materials, les instal·lacions i les infraestructures han de poder desaparèixer deixant l’espai natural intacte”.
Un treball coordinat i multidisciplinari
El disseny paisatgístic no és un element aïllat, sinó part d’un procés global. Tramullas insisteix en la necessitat de coordinació entre totes les disciplines implicades: arquitectura, enginyeria, interiorisme, disseny gràfic i paisatgisme. “Només així es pot crear un càmping orgànic i coherent, en sintonia amb l’entorn natural i urbanístic”.
Un sector cada cop més conscient
La mentalitat del sector també ha fet un salt endavant. “Ja ningú pregunta per què cal un arquitecte al càmping”, afirma. La incorporació de noves generacions a la gestió dels càmpings familiars i l’entrada d’empreses especialitzades ha fet créixer la consciència sobre la importància del disseny i el paisatge com a elements de diferenciació i competitivitat.
Millora de l’experiència del client
Aquest enfocament paisatgístic i sostenible té un impacte directe en la satisfacció del client. “Els espais verds són cada cop més valorats, i no només com a zones específiques, sinó integrats en tot el càmping”. Les noves distribucions, exclusives per a vianants, que prioritzen la mobilitat a peu o en bicicleta, ofereixen una experiència de desconnexió real. “Això són les autèntiques vacances”, resumeix Tramullas.
Tendències de futur que ja són presents
Pel que fa al futur del paisatgisme en el sector del càmping, Tramullas és clar: “El futur ja és aquí”. Parla de disseny regeneratiu, integració total amb l’arquitectura local, cobertes verdes, recuperació d’aigües pluvials, reutilització d’elements constructius, ús d’energies renovables i un paisatgisme orientat a la conservació de la biodiversitat.
Un exemple concret d’aquesta nova filosofia és un càmping que recentment hem desenvolupat al sud de la península. Amb un gran parc solar integrat en el bosc, espècies protegides respectades, absència de ciment, edificacions desmuntables i sistemes d’ancoratge sostenibles, és un model de càmping del futur: responsable, eficient i profundament connectat amb la natura.
El càmping com a espai de natura
“El càmping ha de ser un autèntic centre de natura”, conclou. Per això, l’aposta pel paisatgisme de qualitat no és només una tendència, sinó una necessitat urgent per a un sector que vol créixer de forma sostenible, atractiva i alineada amb les expectatives del visitant del segle XXI.
